L'HOSTAL DE LA GLÒRIA Josep Maria de Sagarra
Unes 533 persones van poder gaudir de l'obra al Cubbtural.
1.-Introducció
- Autor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, va néixer el 5 de març de 1894, en el si d'una família de senyors rurals que, datada del segle XVI ençà, es traslladà tres segles després a la ciutat comtal. De fet, la infància i l'adolescència de Segarra en aquella casa on “el clima d'unes existències remotes continuava present en les olors, en els objectes i fins en els costums” van estar impregnades d'una mentalitat del segle divuit que presidia la vida familiar i que féu que en la seva descoberta de la realitat exterior -els carrers i la gent, l'escola i els companys -, allò que era la vida barcelonina de cada dia, adquirís caire d'insòlit i de meravellós per efectes de contrast. Les estades estiuenques, per altre costat, a la finca familiar de Santa Coloma de Gramanet constitueixen una altra contrapartida en la formació cultural del nen Segarra tant pel que significaren de descoberta de la realitat de la naturalesa -“aquella Arca de Noè”-, com de referent immediat dels seus primers esborranys literaris.
- TEMA
El tema d'aquesta gran obra es la traïció d'una germana. Queda demostrat que la infidelitat del marit, les mentides i l'enveja, com al final la Gloria acaba superant-ho tot gràcies a la seva paciència i valentia.
- ARGUMENT
A Ripoll hi ha un Hostal on hi treballa la Glòria. L'hostal el comparteix amb el seu marit Andreu, però ell no hi col·labora gens per a mantenir-lo. La Roser, la germana de la Glòria, vivia al mas amb els seus pares, i va arribar a L'hostal per trobar marit a Ripoll.
La Roser té una aventura amb l' Andreu que no te fi, ja que fa trontollar la debilitat de l' Andreu i L'ambició de la Roser. Els dos pateixen per no ser descoberts. La Roser vol prendre el marit a la seva germana i sempre L'acusa a ell de la seva debilitat davant la Gloria.
La Glòria es una dona que té a tots els homes enamorats, per que es una dona meravellosa i es impossible de resistir-se'n. Però això al seu home no ho compren. Apareixen a L'hostal tot d'homes que no paren de valorar-la i apreciar-la. Després arriba en Rupit, l' Angeleta i la Glòria, com son pobres, els hi dona menjar. Aleshores apareix en Forcadell, el nou jutge, ric i gallard. El qual, després d' estar parlant amb la Glòria, també s'enamora d'ella.
El Ventós i la Flora són hostes a L'hostal, i donen versemblança de tota la història. Es vol fer introduir en aquests dos personatges, les males llengües del poble. El marit, ric i vell, marxa amb una jove perquè no suporta més a la seva dona.
Ella al quedar-se sola, comença maquillar-se i a vestir-se de tots colors. Gertrudis, una dona gran, es dona conta de tot el que passa a L'hostal, però a la seva manera, perquè mai sap les coses del tot cert, només el que escolta darrera les parets. Com la Roser no troba marit, la Glòria li troba un i pacten un matrimoni. Per el prometatge L'home li regala joies, ja que així creia que li podria fer gràcia uns quants detalls de valor. Un dia el promès arriba a L'hostal i la Glòria no hi es. La Roser no el vol veure i surt l' Andreu.
Els dos homes parlen, l' Andreu li diu que la Roser esta malalta i que ell en el seu lloc, no es casaria amb ella. El promès insisteix en saber el que l'Andreu amaga. L' Andreu li diu que la Roser te historia, que no es gens innocent, ni tampoc virginal. Al cap d'una estona apareix la Glòria i l' Andreu marxa. El promès comenta a la Gloria que després d'haver parlat amb el seu marit, ja no es vol casar amb la Roser i la Glòriadesprés d'això comença sospitar. La Roser i l'Andreu en la següent escena parlen de marxar plegats i deixar-ho tot. La Glòria que se n'adona d'alguna cosa parla amb la seva germana, com ja comença a comprendre el que passa li demana a la Roser que ho deixi estar, perquè lo que fa no estava gens bé i no tenia cap sentit. La Roser li dona la culpa de tot el que esta passant a la Glòria ja que no s'atreveix a explicar-li de tot lo que està passant amb el seu marit.
La Gertrudis li fa una reflexió a l' Andreu sobre tot el que està passant, aleshores arriba el jutge, que esta enamorat de la Glòria, que es vol allotjar a l' hostal, però justament a l' habitació de la Glòria, ella no entén que la vol a ella també en aquella habitació. Els dos pugen a veure l' habitació. L' Andreualeshores reacciona al pensar que pot perdre a la Glòria, l' enveja el fa reaccionar. També es dona comte de que no estima a la Roser, i de qui realment esta enamorat es de la Glòria. L' Andreu fa fora el jutge del Hostal. La Roser ja preparada per marxar comenta a la Glòria que ha guanyat, perquè l'Andreu l'ha triada a ella. La Glòria els perdona perquè sap que l'Andreu sempre ha estat enamorat d' ella. La Roser marxa al mas amb els seus pares.
Benvolguts espectadors.
Aquesta obra del Teatre
Clàssic Català escrita en vers, L’Hostal
de la Glòria, del nostre gran dramaturg Josep Maria de Sagarra, va ser
estrenada l’any 1931 al Teatre Romea de Barcelona.
Avui tenim l’honor de posar-la en escena amb l’ajuda del
nostre magnífic quadre d’actors i equip escènic .
L’acció passa a Ripoll,
poble fronterer, i l’hem situada als anys 40 del segle passat, després de la
nostre guerra civil. Es una confrontació entre els tres personatges principals,
la Glòria, mestressa de l’Hostal, dona d’uns 35 anys, generosa i comprensiva; la seva germana Roser, d’uns 24 anys, una noia
un xic malaltissa però molt sensual, i, entre les dues, el marit de la primera,
l’Andreu, home de molt bona planta per fora però feble i tastaolletes per dins.
Els acompanyen en aquesta història altres personatges que ens ompliràs de
rialles i emocions.
Esperem que vostès la
gaudeixin en tota la seva plenitud i que us emocioneu amb l’acurada interpretació.
Mª Dolors Palet
REPARTIMENT
Per ordre de intervenció:
Senyora Flora CARME
ESPASA
Senyor Ventós CARLES
CRUZATE
Rupit JOEL
REY
Gertrudis LÍDIA
ROCA
Roser NÚRIA
SERRADELL
Andreu JOSEP
MIRÓ
Glòria ÍNGRID
LLOBET
Santaló IGNASI
GILABERT
Angeleta EMMA
ESTRADA
Forcadell JOAN
ROCA
Torelló JAUME
CABALLER
Col·laboració especial de HELGA LÓPEZ, LOURDES ROCA i
LLUM LLOBET
EQUIP TÈCNIC
Assessoria i adaptació de vestuari: MONTSE DURAN
Vestuari: D’UN COP D’ULL - Barcelona
Disseny gràfic cartell i programes: JOSEP M. ESPINAL
Primers Apunts: DOLORS MORERA i MARTA MASES
Regidoria: AMOR MONTANÉ
Caracterització: RAQUEL GALERA
Perruqueria: PILAR GREGORI
Imatge: ROGER MATEU
So i luminotècnia: JOSEP MANEL GIL, JAUME FERRÉ
Escenografia: JAUME FERRÉ, XAVIER FARRÀS, JAUME SALA
NÚRIA MASES, VALENTÍN PETROV i JOAN JOU.
Direcció: M. DOLORS PALET I SÍLVIA CARDONA
FOTOS ESCENOGRAFIA
FOTOS OBRA (Jordi Farré)