GTA "Descalços pel parc"
Unes 600 persones van poder gaudir de l'obra de teatre "Descalços pel parc".Els dies 11,12 i 13. Una obra de Neil Simon traduida i adaptada al català per Joan R. Filella.
El actors una vegada més han demostrat el seu talent.
Aquesta vegada han contat amb una nova actriu, que ho ha volgut provar, lo d'estar a sobre del escenàri. I en la meva opinió va estar sorprenent estupenda; per ser la primera vegada que ho feia.
Un públic entregat i que s'ho va pasar molt be, amb ganes de veure ja la propera.
Agrair així la feina que comporta el muntatge de l'obra.
Si vols saber més ves a la llengueta de l'obra.
Aquí tenim unes imatges:
Una bona Critica
També pel missatge final, que ve a dir que malgrat que els
problemes siguin greus, económics, d'incomunicació, de
solitut escollida, a la fí, l'amor sempre triunfa. Aixó a la
gent que si pot veure reflectida, sempre els agrada.
El cambi de la mare i la filla després d'una nit de
disbauxa, és espectacular, Abans la mare era pri mmirada,
clásica, amb migranyes, i després esdevé mundana,
menys crítica i desinvolta. La filla molt enamorada la
primera part, després s'ennneura i acaba enamorada altre cop.
Vam trobar interessant I'encreuament de consells sabis
entre les dues dones, La Júlia li diu, "Has de disfrutar de
la vida, necesites sentir-te esti mada". I la mare, quan
venen maldades li aconsella, "Si vols conservar un home
per sempre, l'has de fer sentir important".
La gent devia d'estar molt atenta, doncs els diálegs i
les situacións cómiques es succeien sense interrupció, ja
que a més el ritme de L'obra és molt dinámic.Ens va
agradar el teló musical que separva els actes, els llums i
les fosques per a cambiar els plans, els petits detalls que
guarneixen les éscenes, com el ramet de flors de la Júlia
en el sopar quan estava enfadada.
Dels actors, ens va agradar que el repartidor de la
SEUR, triunfa sense dir un mot. La vis còmica de l'operari
de la Telefònica, El Victor Velasco, romántic arruinat, que
sempre está en els detalls i constanment s'inventa una
situació llunyana de la seva realitat. Fa honor al Charles
Boyer, fins i tot amb el bigotet.
La mare, que amb els dos papers ben diferents, s,en
surt amb un notable. El Pau Balcells, que está
constanment en acció, que desenvolupa el paper amb
sobrietat i sembla realment viure tot el que li passa, és un
advocat molt convincent. La Júlia que cada vegada es
supera més i sempre llua, especialment en la primera part
de l'obra i en algunes ocasions del gran disgust. Per cert,
sembla que no es va enterar del perque está enfadada.
En la dinàmica i la interpretació, es nota la bona labor
del Joan Roca com a director, així com de l'Equip Tècnic,
tota una llarga llista de gent que treballa al darrere i que plegats fan possible la magnifica obra que ens van fer gaudir. Per molts anys a tots, i que la cosa no decaigui.
Són actors aficionats, però algú que no els conegui.
Noticia al Diari Segre del dia 19-11-2011
El actors una vegada més han demostrat el seu talent.
Aquesta vegada han contat amb una nova actriu, que ho ha volgut provar, lo d'estar a sobre del escenàri. I en la meva opinió va estar sorprenent estupenda; per ser la primera vegada que ho feia.
Un públic entregat i que s'ho va pasar molt be, amb ganes de veure ja la propera.
Agrair així la feina que comporta el muntatge de l'obra.
Si vols saber més ves a la llengueta de l'obra.
Aquí tenim unes imatges:
Una bona Critica
Tal com ens tenen acostumats, el Grup de Teatre local ens va oferir el segon cap de setmana de novembre, una altra "delicatessen" sobre el tema familiar, sempre superant-se en la recerca de la excel.lència.
Aquesta vegada, també en la fonètica de la dicció han millorat la
tècnica, fent-se de retruc més entenedors pel públic, cosa
que amb la qualitat de l'obra i el seguit de converses molt
originals i ocurrents, era molt d'agrair per la gent.
Entre altres molts detalls, l'obra de Neil Simon, va tenir
forga éxit al seu dia per la suau crítica irónica, sense
sarcasme, sense fer sang, de la societat de Nova Iork dels
anys 60. Sols de Nova Iork?
tècnica, fent-se de retruc més entenedors pel públic, cosa
que amb la qualitat de l'obra i el seguit de converses molt
originals i ocurrents, era molt d'agrair per la gent.
Entre altres molts detalls, l'obra de Neil Simon, va tenir
forga éxit al seu dia per la suau crítica irónica, sense
sarcasme, sense fer sang, de la societat de Nova Iork dels
anys 60. Sols de Nova Iork?
També pel missatge final, que ve a dir que malgrat que els
problemes siguin greus, económics, d'incomunicació, de
solitut escollida, a la fí, l'amor sempre triunfa. Aixó a la
gent que si pot veure reflectida, sempre els agrada.
El cambi de la mare i la filla després d'una nit de
disbauxa, és espectacular, Abans la mare era pri mmirada,
clásica, amb migranyes, i després esdevé mundana,
menys crítica i desinvolta. La filla molt enamorada la
primera part, després s'ennneura i acaba enamorada altre cop.
Vam trobar interessant I'encreuament de consells sabis
entre les dues dones, La Júlia li diu, "Has de disfrutar de
la vida, necesites sentir-te esti mada". I la mare, quan
venen maldades li aconsella, "Si vols conservar un home
per sempre, l'has de fer sentir important".
La gent devia d'estar molt atenta, doncs els diálegs i
les situacións cómiques es succeien sense interrupció, ja
que a més el ritme de L'obra és molt dinámic.Ens va
agradar el teló musical que separva els actes, els llums i
les fosques per a cambiar els plans, els petits detalls que
guarneixen les éscenes, com el ramet de flors de la Júlia
en el sopar quan estava enfadada.
Detalls que evidenciaben una sensibilitat i que per uns moments
oblides la precarietat de mitjans. Es copça una imaginació
a l'algada del text del Simon.
oblides la precarietat de mitjans. Es copça una imaginació
a l'algada del text del Simon.
Dels actors, ens va agradar que el repartidor de la
SEUR, triunfa sense dir un mot. La vis còmica de l'operari
de la Telefònica, El Victor Velasco, romántic arruinat, que
sempre está en els detalls i constanment s'inventa una
situació llunyana de la seva realitat. Fa honor al Charles
Boyer, fins i tot amb el bigotet.
La mare, que amb els dos papers ben diferents, s,en
surt amb un notable. El Pau Balcells, que está
constanment en acció, que desenvolupa el paper amb
sobrietat i sembla realment viure tot el que li passa, és un
advocat molt convincent. La Júlia que cada vegada es
supera més i sempre llua, especialment en la primera part
de l'obra i en algunes ocasions del gran disgust. Per cert,
sembla que no es va enterar del perque está enfadada.
En la dinàmica i la interpretació, es nota la bona labor
del Joan Roca com a director, així com de l'Equip Tècnic,
tota una llarga llista de gent que treballa al darrere i que plegats fan possible la magnifica obra que ens van fer gaudir. Per molts anys a tots, i que la cosa no decaigui.
Són actors aficionats, però algú que no els conegui.
Que els veu per primera vegada, podria emportar-se la certesa
de que són professionals.
B.J.Sde que són professionals.
Noticia al Diari Segre del dia 19-11-2011
Això és el que diu:
Comèdia amb gust local
El Grup de Teatre d'Artesa interpreta "Descalços pel parc" amb gran èxit de públic mentre prepara una nova obra per a la primavera.
Comèdia amb gust local
El Grup de Teatre d'Artesa interpreta "Descalços pel parc" amb gran èxit de públic mentre prepara una nova obra per a la primavera.
El Grup de teatre d'Artesa de Segre va representar el cap de setmana passat la seva darrera obra, la comèdia Descalços pel parc, en diverses representacions que van rebre molt bona resposta per part delpúblic. La iniciativa té lloc amb elsuport de l'Associació de Dones Artesenques Actives que s'encarregen del vestuari, els decorats i la gestió de les entrades, entre altres tasques.
L'obra escollida per aquesta ocasió és una adaptació de la comèdia estrenada a Broadway el 1963, on es va representar durant quatre anys en més de 1.500 ocasions. No obstant, la fama li va arribar uns anys més tard arran de l'adaptació cinematogràfica protagonitzada per Jane Fonda i Robert Redford.
L'acció a l'obra original transcorre en unb petit pis de Nova York, tot i que en aquesta ocasió s'ha adaptat al barri de Gràcia de Barcelona. El repartiment de l'obra inclou sis actors,tots ells amateurs.
La direcció i producció van a càrrec dels dramaturgs Joan Roca i Dolors Palet, dos dels impulsors del grup de teatre.
No obstant, per fer realitat les representacions també hi ha la feina d'una llarga llista de col·laboradors, tots voluntaris, vinculats al grup de teatre.
La bona resposta per part del públic fa que el grup i l'associació d'Artesenques Actives ja preparin la propera obra, que es podrà veure cap a finals de primavera.
Agenda Cultural Artesa de Segre L'obra escollida per aquesta ocasió és una adaptació de la comèdia estrenada a Broadway el 1963, on es va representar durant quatre anys en més de 1.500 ocasions. No obstant, la fama li va arribar uns anys més tard arran de l'adaptació cinematogràfica protagonitzada per Jane Fonda i Robert Redford.
L'acció a l'obra original transcorre en unb petit pis de Nova York, tot i que en aquesta ocasió s'ha adaptat al barri de Gràcia de Barcelona. El repartiment de l'obra inclou sis actors,tots ells amateurs.
La direcció i producció van a càrrec dels dramaturgs Joan Roca i Dolors Palet, dos dels impulsors del grup de teatre.
No obstant, per fer realitat les representacions també hi ha la feina d'una llarga llista de col·laboradors, tots voluntaris, vinculats al grup de teatre.
La bona resposta per part del públic fa que el grup i l'associació d'Artesenques Actives ja preparin la propera obra, que es podrà veure cap a finals de primavera.
